Finalment, vostè està enfront del lloc en el qual es trobava l’aeròdrom del Fondó, enclavament des del qual l’últim govern de la II República va partir cap a l'exili el dia 6 de març de 1939. L’aeròdrom estava situat en un punt estratègic, en un encreuament de camins de les carreteres procedents d'Albacete, Alacant o València, en direcció a Múrcia. 

La construcció de l’aeròdrom va tenir lloc a principis de l’estiu de 1937. Després de la sega, un grup d’agricultors amb un rulo tirat per mules van aplanar el terreny i van facilitar la instal·lació del camp d’aviació, que ocupava una superfície d'1.175.000 m² aproximadament.

Durant el període actiu de l’aeròdrom, la pedania del Fondó es va preparar per a l’acollida de l’exèrcit i va improvisar una xicoteta caserna general en una almàssera i celler d’un dels terratinents del lloc, Florencio Pérez Hurtado, propietat que va recuperar després de l’abandó de la zona per les tropes militars. Per a abastir l’aeròdrom i la caserna general es va dotar d’una dotzena de soldats, sota el manament d’un sergent i un tinent, i es va instal·lar la llum elèctrica i el telèfon.

La funció principal de l’aeròdrom va ser deixar una porta oberta per a una possible evacuació. El 6 de març de 1939 els màxims dirigents del Partit Comunista que es trobaven en l’anomenada posició Dakar (Elda) es van desplaçar fins ací després de dirigir-se a Saix i Salines, des d'on van arribar al camp d’aviació per prendre el vol que els conduiria fins a Orà. Segons la documentació conservada, els avions que van partir amb aquesta destinació van ser del model Havilland Dragon Rapide. 

En el primer vol, van viatjar els poetes Rafael Alberti i María Teresa León, el General Cordón, sotssecretari de l'aire, i el Coronel Núñez Mazas. 

El segon avió, també del model Havilland Dragon Rapide i amb la mateixa destinació, va transportar als principals dirigents del PCE, entre els quals estava Dolores Ibárruri “Pasionaria” i la seua secretària Irene Falcón.

Al migdia es va efectuar el tercer vol. En aquesta ocasió, l’avió era un Douglas DC-2 de les Línies Aèries Espanyoles i la seua destinació era Tolosa. En aquest vol va viatjar Juan Negrín, el president del govern de la II República, acompanyat d'Álvarez del Vayo, ministre d'Estat, i diferents membres del gabinet. El president va eixir de la posició Yuste, en el Poblet de Petrer, i es va dirigir a Monòver, va travessar el seu carrer principal, el Carrer Major, i va continuar per la carretera que unia el poble amb el Fondó. Així es va posar fi al govern de la II República a Espanya. 

Després del vol de Negrín, la resta de la cúpula del PCE va abandonar la posició Dakar a Elda i es va dirigir a l'aeròdrom. En la caserna general del Fondó va tenir lloc l'última reunió d'aquesta formació. Alguns dels presents van ser Palmiro Togliatti, Hidalgo de Cisneros, Fernando Claudín, Enrique Líster, Juan Modest, Luis Delage García, Manuel Delicado, Pedro Checa, Vicente Uribe, Enrique Castro, Ángel Álvarez, Jesús Fusimaña, Manuel Tagueña, Luis Romero, Mateo Merino, Soliva, Ernesto Navarro, entre altres. Allí van acordar que abandonarien Espanya poc abans de clarejar. Uns van sortir des de l'aeròdrom en dos vols cap a Tolosa i un altre vol en direcció a Orà, mentre que la resta es van aventurar per carretera en diverses direccions.

A partir d’aquest moment, els terrenys de l’antic aeròdrom van tornar a la seua funció original com a camps agrícoles. Només es van utilitzar novament com a camp d’aviació el 1954, quan un vol d’ensenyament es va veure obligat a efectuar un aterratge d’emergència sobre l’antiga pista. 

Els episodis finals de la Guerra Civil han deixat una forta empremta en la memòria popular dels veïns i les veïnes del Fondó. Per exemple, s’explica que, després dels preparatius previs a l’enlairament, un dels avions va haver d’avortar el vol per excés de pes. Quan va tornar al principi de la pista, es van obrir les portes i des de l'interior es van llançar diverses maletes. Així, l’avió va alleugerir el seu pes i per fi va poder alçar el vol. L’anècdota continua amb el fet que un dels conductors dels automòbils que havia portat als passatgers fins a l'aeròdrom, va recollir aquestes maletes i se les va endur. 

Els ulls de curiosos i xiquets que contemplaven l'escena des de les seues cases o amagats i el record que deixa el pas del temps han propiciat una multitud de versions sobre aquest fet que, si bé la tradició oral recull, la veritat és que no es troba degudament documentat. La llegenda es va encoratjar i es va engrandir en explicar que les citades maletes contenien una gran suma de diners. Certament, això últim resulta més difícil de creure. No obstant això, és una bona mostra de la impressió que va deixar el final de la República en el veïnat del Fondó.

.

 

FOTO 1: Avión De Havilland DH-89 “Dragon Rapide”. De matrícula LR-2, en el que Dolores Ibárruri y sus acompañantes volaron desde El Fondó de Monòver al aeródromo de La Senia, en Orán, Argelia francesa, el 6 de marzo de 1939.
(Fotografía del archivo del Historiador Militar y Aeronáutico D. Juan Arráez Cerdá).

FOTO 2: Avión Douglas DC-2/115D nº27 de LAPE (Líneas Aéreas Españolas) militarizada, de matricula EC-AGA, similar al que utilizó Juan Negrín para salir de España desde El Fondó rumbo al aeródromo de Toulouse, en Francia.
(Fotografía del archivo del Historiador Militar y Aeronáutico D. Juan Arráez Cerdá).

FOTO 3: Fuente: Ministerio de Defensa. España. Archivo Histórico del Ejército del Aire.