La Torre del Rellotge, enclavada al punt més alt d’un monticle, presideix junt amb Santa Bàrbera i el Castell, tota la ciutat de Monòver. La torre va ser construïda l’any 1734 pel mestre alacantí Tomás Terol. Des de la seua construcció ha sigut figura popular i senyera de Monòver.

És un bon exemple de “torre exempta”, molt poc habitual al sud valencià, destinada exclusivament a fins civils: allotjar el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Fa 18 metres d’alçada, de planta quadrada i consta de quatres cossos decreixents en mida segons s’eleven. Al segon cos es troba el rellotge de sol, i damunt d’este, el mecànic. Els dos últims cossos, perforats per arcs, allotgen les campanes. Una simple decoració amb boles apareix a l’últim cos, que arremata amb la característica cúpula de teula blava vidriada i una veleta.

La notícia més antiga que parla d’aquesta torre la trobem en una acta del Consell de la Vila de 1616, segons la qual es requeria de fons per a construir la torre campanar de l’esglèsia i el primer rellotge comunal de la Vila.

Els rellotges estigueren instal·lats en la torre campanar de l’anterior esglèsia des de 1653 fins a 1734 sense que sapiguem si n’hi havien més a part d’estos dos. La Torre es va construir probablement per la necessitat imperiosa de traslladar el rellotge, ja que la torre de l’esglèsia estava en ruïnes segons consta als llibres de Fàbrica de l’esglèsia.

El Consell, que habitualment pagava les despeses de construcció de les torres campanars de les esglèsies, decidí elevar-ne una de nova a un lloc diferent i no esperar més temps, ja què, la nova torre de l'esglèsia no començaria fins a 1750 per culpa dels angoixosos pleits entre el Consell i els mestres constructors.